sondatge i sondeig

Recentment he vist utilitzada la paraula 'sondatge' per a referir-se a les investigacions d'opinió sobre una qüestió determinada en mitjans de comunicació catalans. Tots els diccionaris consultats coincidixen en la definició "Acció de sondar".  I quan pensem en sondar, pensem en una sonda, en un sondatge gàstric, en un sondatge biliar, un sondatge vesical, dels mètodes de sondatge en l'esquí, del sondatge pas per pas, en un sondatge elèctric, en un sondatge geolèctric, en un sondatge magnètic, en un sondatge estratigràfic, però no en un 'sondatge electoral' o en un 'sondatge d'opinó'. Per als dos casos anteriors quasi sempre veurem utilitzada la paraula 'sondeig' que a més seria totalment intercambiable amb l'anterior 'sondatge' amb un matís més terminològic. Per què, doncs, s'usa sondatge en determinades ocasions? És veritat que la majoria dels exemples que podria aportar pertanyen a publicacions catalanes. Els valencians preferim l'ús de la paraula sondeig en ambdós casos, però tal vegada sondatge a alguns catalans els sone més pròpia i per això la usen per a diferenciar-se enncara més. El DNV ha marcat l'entrada 'sondatge' en el camp de la medicina i en l'entrada 'sondeig' remet a 'sondatge' amb la mateixa marca de medicina. El DIEC tamé acunya el terme en el camp de la medicina, però també considera que forma part del lèxic comú i en l'entrada 'sondeig' trobem la locució 'sondeig d'opinió'. El Diccionari de l'Alguerés només dóna entrada a 'sondatge', més similar a l'italià 'sondaggio' i que pronuncien [sundágia].