29/4/19

Eleccions 2019

Quan aparega esta reflexió ja haurem votat i sabrem el resultat de les eleccions generals i autonòmiques. Ahir, 6 de març, vaig assistir a una trobada de politòlegs i periodistes en Hotel California, organitzada per Beers & Politics.
Primer va intervindre Rosana B. Crespo i després Salvador Enguix. M'acompanyava Lluís Bertomeu amb qui tinc poca relació, però era l'única persona que coneixia. Rosana va fer una descripció dels perquès Ximo Puig havia convocat les eleccions avançades i destacaré que, segons ella, una de les raons era la d'ajudar a Podemos. Algú va apuntar que cabia la possibilitat que quedara fora de Les Corts. La qual cosa sembla bastant improbable, ja que l'efecte Pablo Iglesias ajudarà que tinguen representació. Segons Rosana, i també Salvador, des de La Moncloa tenien dades que el PSOE i el PSPV podrien obtindre bons resultats. Eixa també és la impressió que tinc des del primer dia en què es van convocar les eleccions generals i després les autonòmiques. Faré una llista de les principals conclusions que crec que es van deixar caure:
Hi ha moltes possibilitats que el Botànic es repetisca.
Tant Ximo Puig com Pedro Sánchez tenen la possibilitat de ser els partits més votats.
Compromís té molt bon cartell amb Baldoví i Oltra.
Si es donen els números podria haver un pacte PSPV-C's.
Isabel Bonig encara no està suficientment feta com a líder.
Maria José Català podria ser la nova alcaldessa de València.
Hi havia discrepàncies sobre si Toni Cantó és un bon cartell o no. Sergi, un periodista, i Rosana deien que sí, mentres que Salvador deia que no.
Ximo Puig ha apostat per guanyar i guanyar, segons Sergi. Si a Pedro Sánchez li van mal les coses sempre li pot donar la culpa a ell. Si no haguera avançat les eleccions tenia més possibilitats de no ser la força més votada. Hi ha una diferència d'uns 200 mil vots entre les autonòmiques i les generals.
L'efecte de Vox a la Comunitat Valenciana no és el mateix que a Andalusia. Algú va apuntar una enquesta que li donava 18 escons en Les Corts a Vox. Salvador va fer un gest dient que no s'ho creia, que 12 o 14 ja eren molts.
Salvador va dir que ell no notava una necessitat de canvi com la que hi havia en 2015.
Benito, un dels analistes del PSPV, va apuntar que els socialistes valencians en estos moments no tenien cap senador per circumscripcions, només tenen Lerma. El PSPV amb un bon resultat podria traure'n 5 o més. Això impossibilita una entesa per al Senat.
Mentres ells anaven parlant jo pensava en la meua experiència i els meus desitjos. És veritat que Compromís ha assentat unes bases molt fortes en la societat, però també és veritat que el govern no ha funcionat massa bé. Ha sobreviscut, que ja és, no ha hagut una oposicio tan dura com la que va tindre el PP en els últims anys. Tampoc ha hagut una premsa que haja jugat perquè hi haja canvi. Els poders tampoc volen forçar massa les coses. Només hi ha un aspecte que crec que se'ns escapa a tots i que a mi em fa la impressió que estos poders han vist. I és com la fragmentació, que en principi era negativa, quan hi havia dos grans partits amb bons resultats, hui per hui pot ser bona. Ho hem vist a Andalusia on el PSOE ha sigut la força més votada, però la suma dels tres partits de la dreta té una majoria baldera. Ací està la clau. Algun gran estratega ha vist esta jugada i si ho pensem bé, PP, C's i VOX són fills d'una mateixa estratègia. En estos moments jugar a sumar quan és difícil posar-se d'acord juga en contra. Ho estem veient en Podemos, ho hem vist en el Botànic, Ara falta saber què passarà amb el vot.
Jo pensava que Ximo Puig es conformaria amb ser el president de Les Corts i que la presidència de la Generalitat seria per a Oltra. Però ara crec que ha pensat que un bon resultat li pot permetre un govern en minoria amb acords puntuals amb els partits del Botànic o amb C's. Així, un bon resultat de Toni Cantó seria que ells tingueren la presidència de Les Corts i Puig la de la Generalitat. Encara que Oltra i Puig tracten de demostrar que s'entenen molt bé, l'experiència per a Puig ha sigut segurament bastant negativa. Com també ho ha sigut en les conselleries. El PSPV a soles podria portar tot el govern, encara que amb mancances notables. Hi ha departaments on no tenen a ningú, però Compromís tampoc. O siga que no li soluciona res. Una altra cosa és la vena valencianista o catalanista de Ximo i de Vicent Soler, cosa que també es va apuntar ahir. Perquè a la majoria dels socialistes valencians este tema no els interessa gens. Al contrari no els agrada. Entre ells a Ábalos, el ministre, que ara té molta força dins del PSPV.