La població valenciana ha augmentat considerablement en els últims anys, això vol dir que cada vegada hi ha més possibles parlants. Abans l'únic espai de transmissió de la llengua era la família, el cercle d'amistats, el veïnat o el treball. Ara les possibiltats s'incrementen, tenim l'escola, els instituts, les universitats, la formació que ens oferixen les institucions públiques, la televisió, la ràdio i Internet. Algú dirà, sí, però poc; i alguns direm, sí, però a poc a poc anem incorporant parlants que no han tingut, perquè els era impossible, contacte amb la llengua en l'àmbit familiar. I estos nous parlants o usuaris del valencià en fan ús sempre que poden, volen o ho necessiten.
Podem viure en valencià, però no exclusivament, com alguns pretendrien. Les relacions humanes són molt diverses i qualsevol persona pot triar els usos del valencià, tot i que de vegades haja d'utilitzar alguna altra llengua. I ací és on volem anar a parar. Viure exclusivament en una llengua no hauria de ser l'objectiu de cap ciutadà. Cal potenciar i difondre actituds que afavorisquen l'aprenentatge de moltes llengües, ens interessa que ells aprenguen valencià. D'esta manera podrem trobar cada dia més parlants i situacions en què parlar valencià. Això voldrà dir que nosaltres també haurem fet l'esforç de conéixer-ne altres.
Podem utilitzar-lo més naturalment, podem usar el valencià tal i com ens naix. Esta és una actitud que també cal promoure. Els lingüistes, els ensenyants, els escriptors, etc., hem de fer eixe canvi perquè el valencià tal i com ens ix siga vàlid, sense correccions absurdes que generen actituds negatives. Alguns fem esforços per a difondre un valencià pla, senzill, fàcil d'entendre i d'usar que provoque adeptes i usuaris que no tinguen por de construir frases, d'usar paraules, de vegades inadequades o mal formades, però en definitiva fer eixir la llengua de dins per a comunicar el que volem dir. D'això es tracta.