A la força va el moro a missa

Quan em va telefonar Paco Grau per a preguntar-me com podien dir en un capítol de l'Alqueria Blanca "a la fuerza ahorcan", vaig consultar amb uns quants companys i al final vam trobar una molt bona correspondència que a tots ens va agradar molt: "a la força va el moro a missa". I és que encara que faça tants anys que els últims moros foren expulsats, en el nostre valencià tenim ben vives un bon grapat de frases o refranys que recorden l'estada dels moros en les nostres terres, com a dominants i com a dominats. Molts pobles celebrem festes de moros i cristians i encara està per resoldre com van arribar ací els nostres avantpassats. Per què fem festes de moros i cristians? Una pregunta que encara no està resolta. Fent una certa paròdia, recentment algun partit també ha parlat, mig en broma, que tenen famílies internes, els cristians vells i els morets. Jo afegiria, els cristians vells, els morets i els almogàvers, però això és una altra història que ara no toca.

Tornem a les expressions que utilitzem encara, el meu amic Lluís sempre que es posa herbero en el timó diu: "bategem el xiquet perquè no es faça moro". És una expressió que segurament li ve de família i que recorda la por que tenien els nostres avantpassats que els seus fills no seguiren la fe catòlica. Ara de forma graciosa servix per a posar alcohol en qualsevol beguda, de fet el café pot estar tocat o batejat si li posem una xorradeta d'algun licor. Una altra de les que em crida l'atenció és quan diem "això és faena de moros", especialment quan ens referim a les faenes que necessiten de molta mà d'obra, faenes que són dures i dic jo, això serà perquè els senyors de les nostres ciutats, viles i pobles feien servir els moros que quedaven per a les faenes més dures i difícils? Una expressió que s'ha perdut prou és aquella de "pareixen moros en taverna", quan es referien a persones molt o massa alegres i desenfadades en una situació que no els corresponia i demanava més compostura. No s'ha perdut tant, però es perdrà també pel temps l'expressió "hi ha moros en la costa" quan s'estava parlant d'alguna cosa i hi havia pels voltants persones que no era convenient que ho escoltaren. Hui en dia l'hem substituït per "hi ha roba estesa" que també es perdrà. I quan volem fer-nos tots iguals diem: "o tots moros o tots cristians". Ací paguem tots igual o ací treballem tots igual.