Quin valencià?

En cada ruscà perdem un llançol. Això em dia m'agüela, tal com ho escric. Després vaig saber que la paraula era bugada, que ruscada no la coneixia quasi ningú. Jo sí! Ara està en el diccionari de l'AVL, però agüela, no, àvia i iaia, sí; però jo no els he dit mai ni avis ni iaios, sempre güelos, que ja no sé si he d'apostrofar o no, perquè diem m·agüelo i m·agüela. Clar podria ser 'ma güela', però seria 'mon güelo', com 'mon pare' i 'ma mare', 'mon tio' i 'ma tia. Però, clar toca recuperar paraules antigues, perquè les que diem ara estan malament. Ai, mare! Ací està el problema. 

Vos vaig a contar com ens vam inventar una paraula. Un café és un café i la gent prenia café, en el meu poble, als que no els sentava bé el café prenien timó. Però la societat avançava i copiava d'altres cultures i hi havia qui li posava llet al café. Aquell café tocat o tacat amb llet ens va arribar com 'un cortado', als que volíem parlar sempre en valencià se'ns va ocórrer la traducció de 'tallat'. Quan entrava en el bar del meu poble, amb els meus dèsset anys, i demanava un tallat, el cambrer s'assenyalava el braç i davant de tota la barra se'n burlava fent com si es fera un tall en el braç. Hui en dia, en el meu poble, tots demanen un tallat i quan ens trobem pel carrer ja no diem adiós, sinó adeu. Més difícil ho teníem per a canviar la paraula carajillo, que a més, té la seua gràcia. Vam començar amb un rebentat, un café tocat, però clar, havíem de beure alcohol amb el café. A mi no m'agradava. El temps s'ha carregat el carajillo, ara el fan més sofisticat i millor, has de demanar un cremaet o cremadet que té un millor prendre i més popularitat.

Deixem que els parlants creen, inventen i canvien les paraules. No els les imposem, si volen dir vacacions que ho diguen, que volen fer vacances, que les facen. Però encara podem anar més lluny. ¿Per què no podem dir els demés si tenim registres des del segle XIII? Hem de revisar més textos i ara que tenim el CIVAL consultar-lo més. Ens emportarem sorpreses com nunca o acerca de, paraules que no cal recuperar, però que les usaven els avantpassats valencians amb total normalitat i no eren castellanismes ni barbarismes.

Eleccions 2023

Van tots molt preocupats pels resultats. La cosa sembla que estarà molt ajustada. L'experiència em diu que les nits electorals solen ser molt sorprenents. Només tanquen les urnes, segons la participació i les enquestes a peu d'urna, tots els mitjans de comunicació ja diuen quin és el resultat probable. Les enquestes anteriors ja no valen i eixes de vegades tampoc. La nit comença i comencen a eixir resultats segons el percentatge de paperetes escrutades i al principi tot sembla una cosa i a mesura que avança la nit el resultat pot ser molt diferent del que havien dit. Al final de la nit sempre hi ha un escó, un regidor que balla i acaba donant la majoria al que no esperaven.

Serà una nit apassionant, vorem als uns i als altres quina cara posen quan isquen a dir que han guanyat, sempre guanyen tots, excepte en els últims anys que hem vist com Ciutadans desapareixia. Esta vegada també ho farà, només pot quedar algun regidor d'ajuntament que tinga molt de carisma.