Som els professors de Valencià els que ensenyem als alumnes que en els registres formals hem d'usar les formes reforçades dels demostratius. Per què? Per què tota la literatura contemporània està escrita amb els demostratius reforçats? Per què a Catalunya és la forma general i per això ho ha de ser de l'estàndard?
Si el Decret de Nova Planta no haguera imposat el castellà què hauria passat? He pogut comprovar que a Bocairent, des del segle XVI els demostratius simples ja eren generals. La làpida de l'últim rector de la Villa, Francesc Sanz de la Llosa, enterrat l'any 1599, diu: «Ací jau Francesc Sanz de la Llosa, últim rector d'esta villa. Ha fundat 2 benifets i...». Podríem pensar que era per una qüestió d'espai, però no van tindre cap complex d'escriure en la pedra el demostratiu 'esta' i per això podem pensar que ja era habitual.
En el Llibre de Capítols i Deliberasions del Clero...
Quan va arribar el PP al poder en la Generalitat l'any 1995, tot i que els principals dirigents eren conscients que no podien anar contra el que s'havia fet en els 12 anys anteriors, als tècnics de la conselleria ens arribava alguna indicació que els causava la forma 'aquest' en els seus escrits que no els agradava. No se sentien identificats amb eixe llenguatge. Recorde que al principi, en les presentacions que havia de firmar el conseller o el director general tractàvem d'escriure evitant els demostratius, la qual cosa complicava la lectura del text, però a nosaltres ens servia d'exercici mental i ens obligava a revisar la redacció dels textos amb moltes més ganes de les que hauríem tingut.
Al cap de poc temps vaig decidir convéncer-me que les formes dels demostratius simples també podrien ser dels registres formals i més quan érem conscients que l'IEC les havia acceptat. És per això que tots els meus escrits personals vaig començar a canviar-los i els escrits oficials també. Amb l'ús te n'adones que no és tan gran el crim i que la que et resulta postissa ara és l'altra forma. El diari oficial continuava publicant els textos amb els reforçats, encara que a poc a poc arribaven els de la nostra conselleria amb demostratius simples i així els textos jurídics més formals incorporaven estes formes. Alguns tècnics s'estiraven els monyos quan algú els demanava que seguiren el camí que marcàvem des de política lingüística, i això que ho diu la llei d'ús i ensenyament. Però curiosament, quan intentaves dirigir, la llei diu que el Govern assumirà la direcció tècnica, tot són problemes per part dels uns i dels altres. Primen altres aspectes com la unitat de la llengua. Prima el fusteranisme mal entés. Les editorials valencianes sembla que volen vendre més llibres allà que ací. No estaria de més que forem més oberts i sensats en este tema. Ja sé que la situació política no ha afavorit massa. No obstant això, ha servit per a fer reflexionar sobre algunes veritats absolutes que en llengua no ho són mai. No ho són, per posar alguns exemples en anglés, en francés, en castellà i fins i tot, no ho són en català. Ni a Catalunya ni tampoc en el valencià.
Si el Decret de Nova Planta no haguera imposat el castellà què hauria passat? He pogut comprovar que a Bocairent, des del segle XVI els demostratius simples ja eren generals. La làpida de l'últim rector de la Villa, Francesc Sanz de la Llosa, enterrat l'any 1599, diu: «Ací jau Francesc Sanz de la Llosa, últim rector d'esta villa. Ha fundat 2 benifets i...». Podríem pensar que era per una qüestió d'espai, però no van tindre cap complex d'escriure en la pedra el demostratiu 'esta' i per això podem pensar que ja era habitual.
En el Llibre de Capítols i Deliberasions del Clero...
Quan va arribar el PP al poder en la Generalitat l'any 1995, tot i que els principals dirigents eren conscients que no podien anar contra el que s'havia fet en els 12 anys anteriors, als tècnics de la conselleria ens arribava alguna indicació que els causava la forma 'aquest' en els seus escrits que no els agradava. No se sentien identificats amb eixe llenguatge. Recorde que al principi, en les presentacions que havia de firmar el conseller o el director general tractàvem d'escriure evitant els demostratius, la qual cosa complicava la lectura del text, però a nosaltres ens servia d'exercici mental i ens obligava a revisar la redacció dels textos amb moltes més ganes de les que hauríem tingut.
Al cap de poc temps vaig decidir convéncer-me que les formes dels demostratius simples també podrien ser dels registres formals i més quan érem conscients que l'IEC les havia acceptat. És per això que tots els meus escrits personals vaig començar a canviar-los i els escrits oficials també. Amb l'ús te n'adones que no és tan gran el crim i que la que et resulta postissa ara és l'altra forma. El diari oficial continuava publicant els textos amb els reforçats, encara que a poc a poc arribaven els de la nostra conselleria amb demostratius simples i així els textos jurídics més formals incorporaven estes formes. Alguns tècnics s'estiraven els monyos quan algú els demanava que seguiren el camí que marcàvem des de política lingüística, i això que ho diu la llei d'ús i ensenyament. Però curiosament, quan intentaves dirigir, la llei diu que el Govern assumirà la direcció tècnica, tot són problemes per part dels uns i dels altres. Primen altres aspectes com la unitat de la llengua. Prima el fusteranisme mal entés. Les editorials valencianes sembla que volen vendre més llibres allà que ací. No estaria de més que forem més oberts i sensats en este tema. Ja sé que la situació política no ha afavorit massa. No obstant això, ha servit per a fer reflexionar sobre algunes veritats absolutes que en llengua no ho són mai. No ho són, per posar alguns exemples en anglés, en francés, en castellà i fins i tot, no ho són en català. Ni a Catalunya ni tampoc en el valencià.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada