Tristor

Em trobe trist perquè el meu país no funciona com jo voldria. Supose que molts més estaran tan desencantats com jo. Fa ja més de trenta anys que esperàvem que les coses canviarien. Han sigut anys de passos lents. Sempre he pensat que els passos lents eren millor que els passos ràpids, sense temps a la reflexió, els passos lents asseguraven l'assimilació ben entesa de les altres persones. Els passos ràpids no deixarien temps per a l'assentament ferm. Ara toca reflexionar i explicar que no era això el que realment volíem. Ara cal analitzar què hem fet malament. Ara toca també compartir amb els altres l'experiència, la tradició artesanal amb què hem forjat el present.
Veníem d'un passat molt trist, de guerres i lluites internes. Havíem aconseguit generar il·lusió.