El valencianisme

Torna a la càrrega la reflexió valencianista. Ara que ja està tot en mans de dos partits que tenen l'epicentre més enllà de la meseta. Hui he llegit un article molt interessant sobre el nacionalisme valencià i la nostra posició dins d'Espanya. Som l'única comunitat bilingüe que mira més a una gran nació espanyola que a una pròpiament valenciana. Les altres comunitats tenen més arrelat el sentiment nacionalista, és a dir, que la llengua no ho és tot. D'una altra banda, els valencians sembla que no ens molesta tant que la nostra llengua no estiga present en determinats llocs. Així hi ha poblacions com Alacant en què cada vegada és més difícil escoltar parlar amb normalitat el valencià, fins i tot no sembla que hi haja massa noves adhesions de parlants, només excepcions, com en tot. En canvi, a altres ciutats, inclosa la de València, sí que hi ha canvis interessants, però cada vegada ens veiem més arraconats per la quantitat de persones que vénen a visitar-nos o a quedar-s'hi.

Els amics del valencianisme estan eufòrics perquè han dit que sí a un enteniment cordial entre les dos sensibilitats, però això s'haurà de traduir en voluntat política, o siga econòmica. No podem continuar pensant que els diners ens han d'arribar de les arques de la Generalitat, ni la de dalt ni la de baix. Caldrà que hi haja mecenes o espònsors, el que siga, perquè este país comence a caminar. En quin mal moment se'ls ha ocorregut començar. A vore qui és el guapo que s'atrevix amb esta sensació de crisi de posar diners damunt la taula! I d'on? En estos anys passats no hem sigut capaços de crear una indústria vinculada a la llengua o a la cultura valenciana, una indústria que afavorisca la fidelitat de parlants i d'usuaris. Sense això en este segle XXI no tenim res a fer. Barak Obama, que pretén ser el president dels EUA, ha comprat mitja hora en les televisions americanes CBS i NBC per a la campanya electoral. Darrere d'ell hi ha un gran grup de suport econòmic per a fer això. Ja en parlarem després de les eleccions.

Mentrestant, nosaltres ací, sense tindre un suport important darrere per a crear les indústries valencianes de llengua i cultura, només sabem vendre sol i platja. Això és tan valencià com turc, grec o italià. El que passa és que nosaltres tenim més facilitat per a desfer-nos del que és nostre. No voldria veure nàixer més partits nacionalistes, voldria una indústria valenciana dedicada a la cultura i a la llengua, però clar, abans ens haurem de posar d'acord i deixar-nos de tonteries. Si ens entestem amb una llengua excesivament literària i sancionada pels barcelonins, malament. Si tornem a les guerretes de banderes, pitjor. El que cal és avançar i facilitar l'ús d'un valencià pla i fàcil perquè tots l'entenguen.