Dissabte

Hui és dissabte. Tinc moltes coses a fer, però n'hi ha una que m'interessa especialment. No sé perquè crec que hui no la podré fer. Desitge trobar-me amb una persona i estar amb ella una estona només. Recórrer els racons del seu cos. Deixar la meua imaginació lliure i que els dos cossos es fonguen en un de sol. Produir-li el plaer que necessita perquè em corresponga amb el seu tacte.
Vivim en una situació en què necessitem que la nostra llengua revife amb força en tots els àmbits. Com és possible que no entenguem que cal anar tots a una i que entorpir el procés, encara que no es facen totes les coses que voldríem, és una necessitat? En el món cabem tots, i més encara en este món tan pluricultural, plurilingüista i divers. Per què uns s'entesten a posar entrebancs, mentres altres tractem de facilitar-ne els usos?
Em quedaré a casa i escoltaré una òpera, la Bohème, i faré una mica de tot. Pensaré en el desig, en els moments en què ens hem trobat i hem fregat els nostres cossos. Passejaré el meu pensament per eixos moments i miraré de tant en tant el meu mòbil per si hi ha algun missatge.