27/5/15

Consultes sobre Bocairent

Sobre el poeta Ibn Ruhaim:
Les referències que tinc són 
En el llibre de Sanchis Guarner de La llengua dels valencians apareixia el poeta Ibn Ruhaim de Bocairent. Sanchis segurament ho trau del llibre de Menéndez Pidal que és d'on ho trau també Emilio García Gómez .
En l'Enciclopèdia Catalana, en l'entrada moaixakha apareix Abū Bakr Muḥammad ibn Ruhaim, no diu que és de Bocairent, però sembla que és el mateix poeta. Sempre he pensat que seria fill d'algun senyor àrab important de Bocairent que va anar a estudiar a Córdova i d'ací va passar a Sevilla, però no m'he preocupat per investigar el tema.

Margarita Lachica, de la Universitat d'Alacant, té un PDF penjat en Internet que em vaig descarregar. Diu menys que Sanchis Guarner en la Llengua dels valencians.

Coromines no parla d'Ibn Ruhaim, per a ell el poeta seria Aben-Rohaim. PDF de l'Onomasticon.
Hi ha una pàgina on està kharja d'este poeta:

Evidentment, no va nàixer davall de ma casa, però a mi em fa gràcia la plaqueta que es va posar davant d'una casa que té una porta oval de construcció molt feble i recent que he vist com quasi cau i com s'ha reconstruït. Dic que em fa gràcia en el bon sentit, però explicar que un poeta com ell que va arribar a ser almoixerif de Sevilla va nàixer allí és una mica agosarat, però per al turisme tot val.

Sobre embós:

Nosaltres, quan dic nosaltres em referisc a les nostres generacions i anteriors, sempre hem sentit 'embosso', supose que algú amb voluntat de valencianització posaria 'embós' o 'emboç'. El DCVB té una entrada 'embós' que remet a 'emboç' i en l'accepció 5 per significat et remet a 'embús' que podria tindre un significat al que representa el carrer. No crec que siga un carrer massa antic, a més no té cases, vull dir no té números de casa, ho dic perquè no m'ha aparegut mai en cap documentació. Tinc molts dubtes sobre esta paraula, amb 'ç' vindria de boç, o siga de boca i d'emboçar que és posar un boç. Amb 's' és la forma que tenim els valencians per a referir-nos a l'acció d'embossar, en el significat d'obstruir' que ens serviria en tant que el carrer s'estretix, encara que seria més lògic que li hagueren posat carrer de l'embut, carrer estret o carreronet, però la lògica no funciona sempre. La forma que coneixem amb -o final, 'embosso', fa pensar en un aragonesisme o un mossarabisme, si les dos cases que el formen foren de la mateixa època, però em sembla que una de les dos és prou més recent que l'altra. Algun mossarabista o lexicòleg que sàpia mossàrab ens hauria de dir si és una forma antiga, ja que la forma 'embosso' és l'enigmàtica.

'La calçada excusada'
No ho havia sentit mai! Conec el carrer que sempre hem dit 'la calçà', que escrit seria 'la calçada', un altre enigma per desxifrar, ja em fa pensar el pont de mitja calça, no entenc com s'ha produït el canvi d'accent, de calçada a calça i en este cas sí que obeïx a una 'calçada', a més el pont es construïx, crec, per a anar a l'estació de trens. Dir a Bocairent a un carrer 'calçada' i més el que coneixem amb eixe nom és molt estrany, ja que una calçada és un carrer empedrat i a Bocairent estarien quasi tots. A no ser que este carrer en concret que puja a la Cantereria fora l'únic d'eixa zona o baixara al carrer de Darrere la Vila que seria una 'calçada'. Ara bé, si realment hi ha documentació de la 'calçada excusada' com solen posar les guies turístiques això em fa pensar en un carrer que estaria exempt d'alguna cosa o que tindria un caràcter secret o amagat. En eixe cas tindria un cert sentit, però com dic no ho havia sentit mai ni ho he vist documentat. Tampoc hi ha cases, ara sí. Si hi ha alguna documentació municipal em resultaria interessant, crec que ho vaig començar a veure en les guies de turisme. He estat pensant i no sé si ho he llegit, però podria ser que fora un carrer conegut pels habitants i no pels forasters de manera que si entraven per ací se'ls eximia d'algun pagament o control, en eixe cas seria més important l'adjectiu que el substantiu. Ja et dic que sempre m'ha semblat estrany que un carrer d'eixes dimensions es diguera 'la calçada', per tant millor 'la Calçada Excusada".