La bandera del valencià

El valencià no té banderes. El valencià té paraules, frases, refranys, dites, locucions, tecnicismes, fraseologia, morfemes, fonemes, sons, verbs, substantitus, adjectius, adverbis, preposicions, paraules crossa, paraules comodí o jòquers, proverbs i moltes més coses. El valencià té literatura, poetes, novel·listes, contistes, assagistes, periodistes, científics, tècnics, lingüistes, parlants i moltes persones diferents més. El valencià té dialectalismes, arcaismes, variants formals, variants diastràtiques, variants diacròniques, variants geogràfiques o diatòpiques i moltes altres més. El valencià té història, evolució, present, passat i futur.
Però el valencià no té banderes, no té senyeres, no té estelades, no té coronades, no té símbols, no és de dretes, ni d'esquerres, no és ni de rojos ni de fatxes, ni ho és de catalanistes ni de blaveros, no té ni rats ni estels ni símbols que dividisquen.
El valencià és el que parlem els valencians cada dia, és el que escrivim en els nostres missatges, en els nostres blogs i en els mòbils. El valencià és la llengua que ens han transmés els nostres pares, els nostres mestres, els nostres amics o amigues, els veïns o les veïnes, els companys del treball, els nostres botiguers...