Nostàlgia

Moltes vegades tenim ganes de retornar al passat. Ja ho vaig escriure un altre dia, recorde quan passejàvem amunt i avall, saludàvem els altres jóvens, els majors i desitjàvem ser com ells. Véiem les parelles de nóvios, agarrades de la mà, xarrant i parant-se a xarrar amb altres parelles o grups. Pensàvem, així vull ser de major. Ara tot ha canviat, ja no es passeja, cada u va a la seua, amb el cotxe, quedem en un lloc determinat per a xarrar, per a prendre una cervesa o anem a altres llocs.
Crec que abans quasi tots eixien de casa i a la majoria els veies, ara no saps si estan a casa, en un altre lloc, en un altre poble, en una altra ciutat o fins i tot en un altre país. Les comunicacions són més ràpides i és possible anar a passar un cap de setmana a París, a Roma, a Madrid o a Barcelona. Fins i tot hi ha més afortunats, en el doble sentit, ja que disposen de millor fortuna econòmica, que poden anar a l'òpera a Londres, a Milà o a Nova York.
També és més fàcil passar el temps a casa amb moltes distraccions. Abans teníem la lectura, la televisió o la companyia. Ara podem estar connectats amb molta més gent per Internet, podem triar quina pel·lícula vore i, encara podem fer tot el que fèiem.