Dades sociolingüístiques

No sabia que Raquel Casesnoves estava en el departament de Filologia Catalana de la UV. Acabe de llegir un article d'ella de 2016 on analitza el coneixement del valencià a partior dels censos de 2001 i 2011 i malgrat que no hi ha cap evidència que la política influïsca, després de l'anàlisi que fa, encara es veu més evident. Jo sempre ho he dit i m'han tatxat de tot. Quan estava en la conselleria compartia moltes xarrades amb Ninyoles i Xavier Sanjuan, sempre arribàvem a les mateixe conclusions i ara ella ho publica analitzant les dades dels censos. A nosaltres ens han acusat de tot sobre les dades sociolingüístiques. He de dir que en el 2000 es va fer l'enquesta quinquenal i que les dades estan, però no les van voler fer públiques. Per a mi va ser un error i vaig estar a punt de fer-les públiques quan vaig tindre responsabilitats, però el mateix Ninyoles tampoc volia. Però si es comparen les dades de les enquestes es veu clarament que hi ha una evolució que no té res a veure amb el partit que governa. En l'article de Casesnoves també ho deixa caure. Hi ha una tendència, produïda per raons de població, que comença en els 90 i acaba en el 2000. Així i tot, després la CV rep unes onades molt fortes de nouvinguts i la llengua es manté. Jo ja ho vaig dir moltes vegades i alguna per escrit. Hi ha més parlants i escriptors que mai en la història i el valencià, malgrat tot, avança. El que passa és que la població ha canviat moltíssim. Els pobles es buiden i les ciutats creixen. Les relacions ja no són com eren i la transmissió familiar, amb què estan tan obsessionats alguns com Montoya, no és tan important com era. En l'època de govern de PP es va avançar molt en el coneixement, inclús sense tele (ara tampoc fa res la tele, no té audiència i menys nova). Així que acusar un partit o un altre, o elogiar una politica o una altra, per a mi no em diu res. L'acció callada i lenta, però segura, sense estridències fa més del que sembla.