9/11/19

Dades sociolingüístiques

No sabia que Raquel Casesnoves estava en el departament de Filologia Catalana de la UV. Acabe de llegir un article d'ella de 2016 on analitza el coneixement del valencià a partior dels censos de 2001 i 2011 i malgrat que no hi ha cap evidència que la política influïsca, després de l'anàlisi que fa, encara es veu més evident. Jo sempre ho he dit i m'han tatxat de tot. Quan estava en la conselleria compartia moltes xarrades amb Ninyoles i Xavier Sanjuan, sempre arribàvem a les mateixe conclusions i ara ella ho publica analitzant les dades dels censos. A nosaltres ens han acusat de tot sobre les dades sociolingüístiques. He de dir que en el 2000 es va fer l'enquesta quinquenal i que les dades estan, però no les van voler fer públiques. Per a mi va ser un error i vaig estar a punt de fer-les públiques quan vaig tindre responsabilitats, però el mateix Ninyoles tampoc volia. Però si es comparen les dades de les enquestes es veu clarament que hi ha una evolució que no té res a veure amb el partit que governa. En l'article de Casesnoves també ho deixa caure. Hi ha una tendència, produïda per raons de població, que comença en els 90 i acaba en el 2000. Així i tot, després la CV rep unes onades molt fortes de nouvinguts i la llengua es manté. Jo ja ho vaig dir moltes vegades i alguna per escrit. Hi ha més parlants i escriptors que mai en la història i el valencià, malgrat tot, avança. El que passa és que la població ha canviat moltíssim. Els pobles es buiden i les ciutats creixen. Les relacions ja no són com eren i la transmissió familiar, amb què estan tan obsessionats alguns com Montoya, no és tan important com era. En l'època de govern de PP es va avançar molt en el coneixement, inclús sense tele (ara tampoc fa res la tele, no té audiència i menys nova). Així que acusar un partit o un altre, o elogiar una politica o una altra, per a mi no em diu res. L'acció callada i lenta, però segura, sense estridències fa més del que sembla.

29/4/19

Eleccions 2019

Quan aparega esta reflexió ja haurem votat i sabrem el resultat de les eleccions generals i autonòmiques. Ahir, 6 de març, vaig assistir a una trobada de politòlegs i periodistes en Hotel California, organitzada per Beers & Politics.
Primer va intervindre Rosana B. Crespo i després Salvador Enguix. M'acompanyava Lluís Bertomeu amb qui tinc poca relació, però era l'única persona que coneixia. Rosana va fer una descripció dels perquès Ximo Puig havia convocat les eleccions avançades i destacaré que, segons ella, una de les raons era la d'ajudar a Podemos. Algú va apuntar que cabia la possibilitat que quedara fora de Les Corts. La qual cosa sembla bastant improbable, ja que l'efecte Pablo Iglesias ajudarà que tinguen representació. Segons Rosana, i també Salvador, des de La Moncloa tenien dades que el PSOE i el PSPV podrien obtindre bons resultats. Eixa també és la impressió que tinc des del primer dia en què es van convocar les eleccions generals i després les autonòmiques. Faré una llista de les principals conclusions que crec que es van deixar caure:
Hi ha moltes possibilitats que el Botànic es repetisca.
Tant Ximo Puig com Pedro Sánchez tenen la possibilitat de ser els partits més votats.
Compromís té molt bon cartell amb Baldoví i Oltra.
Si es donen els números podria haver un pacte PSPV-C's.
Isabel Bonig encara no està suficientment feta com a líder.
Maria José Català podria ser la nova alcaldessa de València.
Hi havia discrepàncies sobre si Toni Cantó és un bon cartell o no. Sergi, un periodista, i Rosana deien que sí, mentres que Salvador deia que no.
Ximo Puig ha apostat per guanyar i guanyar, segons Sergi. Si a Pedro Sánchez li van mal les coses sempre li pot donar la culpa a ell. Si no haguera avançat les eleccions tenia més possibilitats de no ser la força més votada. Hi ha una diferència d'uns 200 mil vots entre les autonòmiques i les generals.
L'efecte de Vox a la Comunitat Valenciana no és el mateix que a Andalusia. Algú va apuntar una enquesta que li donava 18 escons en Les Corts a Vox. Salvador va fer un gest dient que no s'ho creia, que 12 o 14 ja eren molts.
Salvador va dir que ell no notava una necessitat de canvi com la que hi havia en 2015.
Benito, un dels analistes del PSPV, va apuntar que els socialistes valencians en estos moments no tenien cap senador per circumscripcions, només tenen Lerma. El PSPV amb un bon resultat podria traure'n 5 o més. Això impossibilita una entesa per al Senat.
Mentres ells anaven parlant jo pensava en la meua experiència i els meus desitjos. És veritat que Compromís ha assentat unes bases molt fortes en la societat, però també és veritat que el govern no ha funcionat massa bé. Ha sobreviscut, que ja és, no ha hagut una oposicio tan dura com la que va tindre el PP en els últims anys. Tampoc ha hagut una premsa que haja jugat perquè hi haja canvi. Els poders tampoc volen forçar massa les coses. Només hi ha un aspecte que crec que se'ns escapa a tots i que a mi em fa la impressió que estos poders han vist. I és com la fragmentació, que en principi era negativa, quan hi havia dos grans partits amb bons resultats, hui per hui pot ser bona. Ho hem vist a Andalusia on el PSOE ha sigut la força més votada, però la suma dels tres partits de la dreta té una majoria baldera. Ací està la clau. Algun gran estratega ha vist esta jugada i si ho pensem bé, PP, C's i VOX són fills d'una mateixa estratègia. En estos moments jugar a sumar quan és difícil posar-se d'acord juga en contra. Ho estem veient en Podemos, ho hem vist en el Botànic, Ara falta saber què passarà amb el vot.
Jo pensava que Ximo Puig es conformaria amb ser el president de Les Corts i que la presidència de la Generalitat seria per a Oltra. Però ara crec que ha pensat que un bon resultat li pot permetre un govern en minoria amb acords puntuals amb els partits del Botànic o amb C's. Així, un bon resultat de Toni Cantó seria que ells tingueren la presidència de Les Corts i Puig la de la Generalitat. Encara que Oltra i Puig tracten de demostrar que s'entenen molt bé, l'experiència per a Puig ha sigut segurament bastant negativa. Com també ho ha sigut en les conselleries. El PSPV a soles podria portar tot el govern, encara que amb mancances notables. Hi ha departaments on no tenen a ningú, però Compromís tampoc. O siga que no li soluciona res. Una altra cosa és la vena valencianista o catalanista de Ximo i de Vicent Soler, cosa que també es va apuntar ahir. Perquè a la majoria dels socialistes valencians este tema no els interessa gens. Al contrari no els agrada. Entre ells a Ábalos, el ministre, que ara té molta força dins del PSPV.