Turandot

A València estrenen hui Turandot, l'òpera de Puccini en què l'amor venç l'odi. Això és el que espere, l'amor sempre ha de véncer l'odi. És difícil viure sentint que hi ha persones que per les raons que siguen no compartixen amb tu determinats aspectes, més encara si volen imposar els seus criteris sense atendre els teus. Perquè no només és l'odi, hi ha molts altres sentiments que també ataquen, la gelosia per exemple. M'equivoque com tots, però massa vegades tinc elements de juí que em donen la raó i això molesta els altres, altres vegades obeïx a estratègies que em fan eixir vencedor de la situació. És això? Estan gelosos de mi? Pot ser i si no és això, encara pot ser pitjor. He d'estar sempre alerta.

Discriminació?

Què voleu que fem? La situació actual ens aboca cap a un plurilingüisme funcional necessari, però alguns volen mantindre's en una sola per fidelitat lingüística i no deixar avançar de cap forma la resta de canvis. Només la majoria dels parlants de les llengües més esteses, en el nostre àmbit: anglés, francés i castellà, no noten la necessitat de conéixer-ne una altra. I encara menys quan eixa altra és de segona categoria, com passa amb la nostra. I quan hi ha la més mínima voluntat de compensar el desequilibri, va i ataquen contra la més feble. Imposició, discriminació lingüística, ... Clar que ha d'haver discriminació, clar que sí, discriminació positiva cap als que fem l'esforç de conéixer alguna de les llengües pròximes, veïnes, oficials, cooficials o el que siguen. Clar que sí, naturalment que ho hem de continuar fent. També hem de propagar estes idees entre els nostres, quantes més llengües ens siguen familiars, millor per a nosaltres. Així que no ens tanquem nosaltres tampoc.

Passejar

He estat tot el matí del dissabte treballant, a la una, com és de costum hem eixit a fer-nos una cervesa i després a casa a dinar. He vist la pel·lícula de Sesión de tarde i m'he dutxat, a les set hem quedat els amics per a passejar. He arribat dels primers a la font i a poc a poc han anat arribant els altres. Quan hem estat tots hem començat a passejar, carrer amunt, carrer avall. Després de 2 voltes i de saludar mig poble, en especial una colla de xicones, hem decidit anar a prendre'ns una cerveseta. I això és tot el que hem fet este dissabte.

(Açò és una recreació d'un dissabte qualsevol de l'any 1976).

Les idees

Qui mou el món? Els enginyers o les idees? Hui he estat reflexionant sobre els canvis que s'han produït en el món en els últims anys. Va tot tan de pressa que no sé què és més important si les idees o l'enginyeria. Quan dic les idees vull dir les idees socials que han revolucionat les relacions humanes i la manera de viure. Però recentent hi ha nous elements que fan anar molt de pressa les relacions socials. On anirem a parar? Esta eterna pregunta porte tota la meua vida escoltant-la. El meu iaio ja es feia creus de les coses que havia vist al llarg del segle XX i ja es feia eixa pregunta amb resignació. I ell no va vore res. Mon pare n'ha vist moltes més i no les entén i jo he viscut com ells vivien, sense vehicles, sense televisor, sense nevera, sense calefacció, sense aire condicionat, sense ordinadors, amb quatre llibres a casa que rellegíem, una ràdio situada ben alta perquè l'escoltarem tots, passejant amunt i avall pels carrers del poble... I ara, els jóvens d'ara ja ho han vist tot com a normal, els vehicles ràpids, els desplaçaments cada vegada més ràpids, les comunicacions immediates, els mòbils, poder triar el cine, la pel·lícula, la diversió, el destí...
On anirem a parar? Hui mateix he pogut vore les fotografies que una persona ha pujat a Internet fetes este matí. Vivint al poble no ho hauria vist i des d'ací a cent quilòmetres de distància he pogut seguir tot el que passava. I no és cap esdeveniment, és tan casolà com la meua infantesa que no anava més enllà dels carrers del poble i dels pocs habitants.

Dissabte

Hui és dissabte. Tinc moltes coses a fer, però n'hi ha una que m'interessa especialment. No sé perquè crec que hui no la podré fer. Desitge trobar-me amb una persona i estar amb ella una estona només. Recórrer els racons del seu cos. Deixar la meua imaginació lliure i que els dos cossos es fonguen en un de sol. Produir-li el plaer que necessita perquè em corresponga amb el seu tacte.
Vivim en una situació en què necessitem que la nostra llengua revife amb força en tots els àmbits. Com és possible que no entenguem que cal anar tots a una i que entorpir el procés, encara que no es facen totes les coses que voldríem, és una necessitat? En el món cabem tots, i més encara en este món tan pluricultural, plurilingüista i divers. Per què uns s'entesten a posar entrebancs, mentres altres tractem de facilitar-ne els usos?
Em quedaré a casa i escoltaré una òpera, la Bohème, i faré una mica de tot. Pensaré en el desig, en els moments en què ens hem trobat i hem fregat els nostres cossos. Passejaré el meu pensament per eixos moments i miraré de tant en tant el meu mòbil per si hi ha algun missatge.

Pensaments

No vos penseu que vaig a parlar de llengua o de llengües. La meua intenció és expressar els meus estats d'ànim en este blog. Hui he tingut un dia tranquil. M'he quedat a casa treballant amb l'ordinador i és per això que he provat de començar este blog. Un dia tranquil, a la vesprada he vist una pel·lícula en versió original i subtitulada per a sords. Bé, no ha estat malament, però em costa molt entendre la versió original en anglés, però pense fer-ho tan sovint com puga. Crec que és la millor forma d'acostumar l'orella a una altra llengua. I això és bo. Espere.
Com m'agradaria entendre moltes llengües! Esta nit passada no podia dormir i he escoltat Parsifal, l'òpera de Wagner, m'encanta Wagner. I m'agradaria entendre l'alemany.
He començat dient que no parlaré de llengües o de llengua. Això no és cert, però no voldria que el títol del meu blog vos fera pensar això. Potser alguna vegada faça comentaris de llengua, en especial de la meua. Ara vos deixe fins una altra ocasió.

Primera

Hui és la primera vegada que escric en este blog. Espere ser capaç de poder-lo continuar durant molt de temps. M'agradaria que els lectors vos comunicàreu amb mi constantment i que poguérem compartir i discrepar de les opinions.